No acostumo a escriure dos escrits en un dia però avui, l'últim dia abans d'incorporar-me a la feina i només una estona després d'escriure un post sobre les vacances i la feina en el món 2.0, he anat al cinema a veure Super 8 d'Steven Spielberg i no puc esperar a escriure aquest post.
Sempre he criticat la gent que no es queda al final de la pel·lícula per veure els títols de crèdit. Potser ho faig perquè quan treballava a Barcelona Plató sempre ens feia gràcia veure els noms de l'equip que havia participat en el rodatge, perquè els coneixíem i perquè es tractava en la seva immensa majoria a gent de la indústria cinematogràfica catalana.
Coneixíem de primera mà l'esforç i ho volíem veure allà escrit, volíem saber on s'havien rodat les escenes, els agraïments, etcètera.
Avui m'ha fet molta gràcia el recurs utilitzat per Steven Spielberg al seu nou film com a recurs per a captar l'atenció de l'audiència en els títols de crèdit. Super 8 és una mena de The Goonies però en versió moderna i, si ho voleu, també hi té una semblança amb E.T., per allò del marcià amic dels nens. A mi, personalment no m'ha agradat massa però m'ha encantat el moment en el que, un cop finalitzada la pel·lícula, i quan molta gent ja se n'havia anat del cine i d'altres baixaven a les fosques, emmig dels títols de crèdit ha aparegut una altra pel·lícula: la que durant la història narrada per Spielberg filmen els seus protagonistes amb una super 8. M'ha encantat
A mi, fins i tot m'ha agradat més que el propi film, paga la pena esperar fins al final!
Enllaços relacionats:
Sempre he criticat la gent que no es queda al final de la pel·lícula per veure els títols de crèdit. Potser ho faig perquè quan treballava a Barcelona Plató sempre ens feia gràcia veure els noms de l'equip que havia participat en el rodatge, perquè els coneixíem i perquè es tractava en la seva immensa majoria a gent de la indústria cinematogràfica catalana.
Coneixíem de primera mà l'esforç i ho volíem veure allà escrit, volíem saber on s'havien rodat les escenes, els agraïments, etcètera.
Avui m'ha fet molta gràcia el recurs utilitzat per Steven Spielberg al seu nou film com a recurs per a captar l'atenció de l'audiència en els títols de crèdit. Super 8 és una mena de The Goonies però en versió moderna i, si ho voleu, també hi té una semblança amb E.T., per allò del marcià amic dels nens. A mi, personalment no m'ha agradat massa però m'ha encantat el moment en el que, un cop finalitzada la pel·lícula, i quan molta gent ja se n'havia anat del cine i d'altres baixaven a les fosques, emmig dels títols de crèdit ha aparegut una altra pel·lícula: la que durant la història narrada per Spielberg filmen els seus protagonistes amb una super 8. M'ha encantat
A mi, fins i tot m'ha agradat més que el propi film, paga la pena esperar fins al final!
Enllaços relacionats:
- Spielberg, en mil y un proyectos (El Periódico)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada