dijous, 26 de maig de 2011

Apps de fotos para aficionados, o no, a la fotografía

[cast.]
Mi vida es otra desde que tengo iPhone, supongo que os pasa lo mismo. No sé cómo podíamos vivir antes sin él... Con millones de aplicaciones disponibles que nos hacen la vida más fácil: Google (docs, calendar, maps, etc.), Dropbox, Whatsapp, correo electrónico, cámara, video, Skype, juegos,... ¿Y qué me decís de las aplicaciones de las sucursales bancarias, los periódicos, las radios o Spotify?
¿Os hubierais imaginado hace unos años hacer transferencias desde vuestro móvil, o leer códigos QR?

¡Ay! Es que si empiezo me acelero y me voy por las ramas. Hoy en día se puede hacer ya casi todo con un iPhone, pero en este post quiero hablar de las apps fotográficas. Debo confesaros que siempre he sentido una envidia incontrolable hacia los profesionales que se dedican a capturar la belleza en un instante, describir con una sola imagen sentimientos y emociones, denunciar hechos, inmortalizar acciones, etcétera. En un solo clic nos muestran aquello que los que tenemos "ojos normales" no sabemos ver.

Con todo mi respeto hacia los que saben de fotografía, digo orgullosa que gracias a mi iPhone y sus apps  cada día puedo sentirme un poco artista con las fotos que hago. En la App Store encontraréis miles de apps de pago y gratuítas, yo aquí voy a hablaros de las que últimamente estoy usando yo.
  • INSTAGRAM: Me encanta Instagram. Esta aplicación permite estar conectado con instagramers de todo el mundo que fotografían "momentos" y los "suben" a la red. La app te permite ver tu TL con todas las fotos que vas subiendo, geolocalizarlas, subirlas a tus redes sociales para compartirlas, hacer comentarios y votaciones,... y lo más importante: con unos sencillos filtros muy bien elegidos puedes "editar" tus creaciones para dotarlas así de un toque más artístico. En la sección Populares puedes gozar de las fotos más valoradas por instagramers de todo el mundo. 
  • PS EXPRESS: Versión gratis de Photoshop. Permite editar tus fotos de manera muy rápida y fácil, y subirlas a FB a Photoshop.com i a TwitPic.
  • DIPTIC: Esta app es muy divertida y como la mayoría, muy fácil de usar. Permite hacer composiciones a partir de dos o más fotos, modificarla y cambiar filtros, para así crear una foto nueva. Me encanta hacer retratos de los míos y combinarlos en una sola imagen. Puedes subirlas FB, a Flickr y enviarlas por email.
  • LOMOGRAPHY: hay bastantes aplicaciones de lomo en la App Store, al igual que existen muchas càmaras lomos y toda una corriente prácticamente de culto y filosofía a la fotografía. No voy a extenderme aquí porque se merecería un post a parte. Podeis buscar todas las apps de lomo en la App Store (muchas de ellas son de pago).
  • PHOTOFUNIA: A partir de una foto tuya puedes insertarla en plantillas predeterminadas por la aplicación. De esta manera, puedes crear fotografías donde aparece tu retrato en museos, en anuncios publicitarios, en los carteles de Broadway, etcétera.

Espero que añadáis las apps fotográficas que usais porque hay tantas que a mi no me da tiempo conocerlas todas.

Enlaces para saber más:
La meva vida ha canviat des de que tinc iPhone, suposo que us passa el mateix. No sé pas com podíem viure abans sense ell... Amb milions d'aplicacions disponibles que ens fan la vida més fàcil: Google (docs, calendar, maps, etc.), Dropbox, Whatsapp, correu electrònic, càmera, vídeo, Skype, jocs,... I què me'n dieu de les aplicaions de les entitats bancàries, dels diaris, ràdios o de l'Spotify
Us podieu imaginar fa uns anys (no pas tants) que farieu transferències des del mòbil o llegir codis QR?

Ai! És que si començo m'accelero i no puc parar. Avui en dia es pot fer pràcticament de tot amb un iPhone, però en aquest post vull parlar de les apps fotogràfiques. Us he de confessar que sempre he tingut una enveja incontrolable cap els professionals que es dediquen a capturar la bellesa en un instant, a descriure amb una única imatge sentiments i emocions, denunciar fets i immortalitzar accions. Amb només un clic ens mostren allò que els que tenim "ulls normals" no som capaços de veure. 

Amb tot el meu respecte cap els qui saben de fotografia, dic orgullosa que gràcies al meu iPhone i les seves apps cada dia em sento una miqueta artista amb les fotos que vaig fent. EA l'App Store trobareu milers d'apps de pagament i gratuïtes. Jo aquí us parlaré de les que faig servir darrerament.
  • INSTAGRAM: M'encanta Instagram. Aquesta aplicació, que és també una xarxa social, et permet estar connectat amb milions d'instagramers de tot el món que fotografien "moments" de la seva vida quotidiana i les "pugen" a la xarxa. L'eina et permet veure el teu TL amb totes les fotografies que va pujant tothom, geolocalitzar les que es van pujant, etiquetar usuaris, fer comentaris, votar-les i pujar-les xarxes socials... i el més important: amb uns senzills filtres molt ben triats pots editar les teves creacions i fer-les més artístiques. I és que et sents un artista, un fotògraf per uns instants (amb permís dels que sí ho són), un instagramer. A la secció de Populars pots gaudir de les fotos més valorades a tot el món.  
  • PS EXPRESS: Versió gratuïta i reduïda de Photoshop. Permet fer i editar les teves fotografies de manera molt fàcil i ràpida, pujar-les a FB a Photoshop.com i a TwitPic.
  • DIPTIC: Aquesta app és molt entretinguda i com la majoria molt fàcil d'utilitzar. Pots fer combinacions a partir de dues o més fotografies i posar-hi filtres fins a crear-ne una de nova. M'agrada moltíssim retratar els meus i fer composicions en una sola imatge. Pots també pujar-les a FB, a Flickr i enviar-les per correu electrònic.
  • LOMOGRAPHY: trobareu moltes aplicacions de lomo a l'App Store, de la mateixa manera que existeixen moltes càmeres lomos i un moviment quasibé filosòfic i de culte al voltant de la lomografia. No m'extendré aquí perquè necessitaria un post a banda. Podeu buscar totes les apps de lomo (la majoria són de pagament) a l'App Store.
  • PHOTOFUNIA: A partir d'una foto teva pots inserir-la a plantilles predeterminades. D'aquesta manera, crees imatges on tu ets el protagonista d'una exposició, apareixes als cartells de Broadway de NYC, etcètera.

Espero que afegiu les apps fotográfiques que feu servir perquè n'hi ha tantes que a mi no em dona temps a conèixer-les totes.

Enllaços per a saber-ne més:

diumenge, 22 de maig de 2011

Es pot llegir tot a Twitter?

[cat.]
Si cada cop segueixes més persones a Twitter, hauràs pogut comprovar que el teu Time Line (TL) és ple de notícies que es multipliquen caòticament per segons. És impossible llegir-ho tot; fins i tot és impossible valorar i decidir si fas clic en algun dels tuits per després llegir-lo o no.

És per aquest motiu que hi ha moltes eines que et permeten fer la visualització més fàcil: per llistes, per amics o per paraules clau mitjançant hashtags, com per exemple Hootsuite o TweetDeck. Les dues eines tenen apps per als smartphones, permeten programar els tuits i conserven el format antic de Twitter, cosa que en la meva opinió fa més fàcil les respostes i els RT. A més a més, et permeten veure, mitjançant la mateixa aplicació, altres comptes d'altres plataformes com Facebook, Xing, etcètera, i no cal que tinguis oberta una pestanya per a cadascuna d'elles. Només cal sincronitzar tots els comptes en una sola aplicació.

Però si parlem de llegir, si parlem d'allò que agrada a la retina tradicional, existeix un altre tipus d'eina que pel seu disseny i comoditat són un caramelet per a la vista. Aquí per exemple us en parlaré de dues:
  • Paper.li Aquesta eina aglutina totes les notícies que tu consideris rellevants del teu TL i les converteix en una mena de diari, que fa més agradable la lectura en forma podríem dir que de bloc. Per a crear el diari, li pots dir que ho faci amb les paraules clau que tu triïs, amb les notícies dels usuaris que consideris adequats per a la temàtica de la publicació, etcètera. Amb Twitter tradicional només veuries tuits amb un títol i un enllaç de milers de temes diferents, mentre que aquí veus imatges i les primeres línies dels posts que hi surt publicat. Pots compartir-ho a Twitter i també seguir els diaris d'altres d'altres ususaris. És un diari 2.0 fet a la teva mida.
http://paper.li/mariavid/1306090123
  • Flipboard. Aquesta és una eina fantàstica pels que tingueu iPad. És semblant a l'aterior però és clar, en el moment que tens un iPad a les mans i pots "passar les pàgines" com si tinguessis una revista de les de tota la vida a les mans, la cosa és encara millor. Molt recomanable!
N'hi ha més, i us convido a deixar comentaris amb exemples i més informació que pugui ajudar-nos a tots plegats a fer-ho més fàcil.

[cast.]
¿Se puede leer todo en Twitter?
Seguro que cada día que pasa sigues a más usuarios en Twitter, por lo que habrás comprobado que tu Time Line (TL) está lleno de noticias que se multiplican caóticamente por segundos. Es imposible leerlo todo; de hecho, es imposible valorar y decidir si hacemos clic en alguno de los tuits para después leerlo puesto que estos son infinitos.

Es por este motivo que existen muchas herramientas que permiten hacer la visualización más fácil: organizar a los que sigues por listas, por amigos, por temas, o hasta por hashtags, como por ejemplo Hootsuite TweetDeck. Estas dos herramientas tienen apps para smartphones, permiten programar tuits, y conservan el formato antiguo de Twitter, cosa que en mi humilde opinión hace más fácil responder y hacer RTs. Además, te permiten sincronizar las demás cuentas que utilices de Twitter, Facebook, Xing, etcétera, y no es necesario tener miles de pestañas abiertas o salir y entrar de la cuenta cada vez que quieres acceder a otra.

Pero si hablamos de leer, si hablamos de lo que más le gusta a nuestra retina aún tradicional, exiten otro tipo de herramientas que por su diseño y comodidad son un caramelo para los amantes de las redes sociales. aquí os dejo un par de ejemplos:
  • Paper.li Esta herramienta aglutina todas las noticias que tú consideres relevantes de tu TL y las convierte en un periódico en forma de blog, que hace más agradable la lectura. Para crear el periódico puedes marcar palabras clave, listas o usuarios, consiguiendo que este se genere con las noticias que más te interesan a ti y a tus seguidores. Es una revista hecha a medida para ti y creada por ti. Con Twitter tradicional sólo verías en tu TM un sin fin de tuits con un título y un enlace, mientras que aquí ves en pantalla las noticias con una imagen y las primera líneas del post. Puedes también compartirlo en Twitter y seguir los periódicos creados por otros usuarios.
http://paper.li/mariavid/1306090123
  • Flipboard. Esta herramienta es fantástica para los que tengáis iPad. Es parecida a la anterior pero claro, en el momento que tienes un iPad en las manos y puedes "pasar las páginas" con el dedo, la experiencia es sublime. ¡Muy recomendable! 
Hay muchas herramientas más y os invito a dejar comentarios con ejemplos e información sobre ellas que nos puedan ayudar a todos a leer en la red de manera más fácil y divertida.

divendres, 20 de maig de 2011

Eleccions 2.0 i revolució 2.0

[cat.]
Fa unes setmanes vaig escriure en aquest bloc un post sobre els candidats a l'alcaldia de Barcelona i el Twitter. La meva reflexió anava dirigida a quin era l'ús que en feien els polítics d'aquest canal de comunicació social. Doncs bé, arrel del post dos d'ells van fer-se seguidors meus a Twitter cosa que mostra que potser se'l van llegir, o potser no, perquè no estic segura que siguin ells mateixos qui es gestionen el compte. I és una llàstima perquè estaria bé que hi reflectissin directament allò que pensen, fan o volen comunicar. Que ho faci un altre no només és lleig, sinó que es nota.  A continuació mostro la compartativa entre com estava el panorama "twittero" fa tot just un mes i avui:

XAVIER TRIAS @xaviertrias
22 abril 2011: Seguidors: 4.231 _ Seguint: 1.497 _ Tuits: 4.402
20 maig 2011: Seguidors: 4.827_ Seguint: 1.566 _ Tuits: 5.559

MONTSERRAT TURA @montserrat_tura
22 abril 2011: Seguidors: 5.816 _ Seguint: 4.757 _ Tuits: 1.084
20 maig 2011: Seguidors: 6.185 _ Seguint: 4771 _ Tuits: 1.290

JORDI PORTABELLA @jordiportabella
22 abril 2011: Seguidors: 1800 _ Segueix: 1.749 _ Tuits: 672
20 maig 2011: Seguidors: 2.384 _ Segueix: 2.116 _ Tuits: 930

RICARD GOMA @ricardgoma
22 abril 2011: Seguidors: 727 _ Segueix: 834 _ Tuits: 188
20 maig 2011: Seguidors: 1.210 _ Segueix: 1.301 _ Tuits: 399

ALBERTO FERNÁNDEZ @alberto2011xbcn
22 abril 2011: Seguidors: 873 _  Segueix: 1.133 _ Tuits: 500
20 maig 2011: Seguidors: 1.130 _ Segueix: 1.111 _ Tuits: 724

I afegeixo en Joan Laporta, que en el darrer post no el vaig posar:

JOAN LAPORTA @JoanLaportaDcat
20 maig 2011: Seguidors: 13.824 _ Seguint: 1.819 _ Tuits: 517. 


Com veieu, en tots els casos l'activitat ha augmentat,  potser no tant com m'esperava. No acabo d'entendre que alguns dels candidats segueixi a molta menys gent de la que el segueix. Estaria bé que a través de Twitter seguissin tothom que els segueix, i així podrien veure què es diu no només d'ells sinó de qualsevol tema d'interès actual a través de la xarxa social. Les xarxes socials no són un aparador on oferir un producte i prou. I és que aquest producte, a més a més, ha de ser bo, de qualitat.


Foto cedida per @rosacomes (Plaça de la Font, Tarragona)
I és que les xarxes socials poden ser el que un vulgui. Cadascú pot donar-lis l'ús que li convingui més, però sobretot, senyors polítics, les xarxes són un canal on vostès podrien i haurien d'ESCOLTAR. Les xarxes socials són la veu de la societat, i aquest cop han servit a més a més per a mobilitzar milions de persones que no estan d'acord amb el que vostès ens ofereixen. Els han escoltat? Han reflexionat? Tenen tot el dia de demà per a fer-ho, però ho haurien d'haver fet abans. Per això els votarem, o no.


[cast.]
Hace unas semanas posteé en el blog sobre los candidatos a la alcaldía de Barcelona y el Twitter. Mi reflexión iba dirigida a cuál era el uso que hacían los políticos de este canal de comunicación social. Pues bien, a raíz del post dos de ellos me empezaron a seguir en Twitter cosa que muestra que tal vez se lo leyeron, o quizás no, porque tengo mis dudas sobre si son ellos mismos quienes gestionan su cuenta. Y es una lástima, ya que estaría muy bien que fueran ellos mismos quienes proyectaran sus pensamientos y voluntades. Que se lo hagan otros no sólo es feo, además se nota mucho. A continuación muestro la comparativa entre como estaba el panorama "twittero" hace un mes y hoy:

XAVIER TRIAS @xaviertrias
22 abril 2011: Seguidores: 4.231 _ Siguiendo: 1.497 _ Tuits: 4.402
20 mayo 2011: Seguidores: 4.827_ Siguiendo: 1.566 _ Tuits: 5.559

MONTSERRAT TURA @montserrat_tura
22 abril 2011: Seguidores: 5.816 _ Siguiendo: 4.757 _ Tuits: 1.084
20 mayo 2011: Seguidores: 6.185 _ Siguiendo: 4771 _ Tuits: 1.290

JORDI PORTABELLA @jordiportabella
22 abril 2011: Seguidores: 1800 _ Siguiendo: 1.749 _ Tuits: 672
20 mayo 2011: Seguidores: 2.384 _ Siguiendo: 2.116 _ Tuits: 930

RICARD GOMA @ricardgoma
22 abril 2011: Seguidores: 727 _ Siguiendo: 834 _ Tuits: 188
20 mayo 2011: Seguidores: 1.210 _ Siguiendo: 1.301 _ Tuits: 399

ALBERTO FERNÁNDEZ @alberto2011xbcn
22 abril 2011: Seguidores: 873 _  Siguiendo: 1.133 _ Tuits: 500
20 mayo 2011: Seguidores: 1.130 _ Siguiendo: 1.111 _ Tuits: 724

Y añado a Joan Laporta, ya que en el último post no lo mencioné:

JOAN LAPORTA @JoanLaportaDcat
20 mayo 2011: Seguidores: 13.824 _ Siguiendo: 1.819 _ Tuits: 517. 

Como veis, en todos los casos la actividad ha aumentado, pero quizás no tanto como me esperaba. No acabo de entender que algunos de los candidatos sigan a mucha menos gente de la que a ellos les siguen. Estaría bien que a través de Twitter siguieran a todo aquél que les sigue, y así podrían observar, ver y reflexionar sobre todo lo que se dice sbre de ellos y sobre cualquier tema de interés actual a través de la red social. Y es que las redes sociales no son sólo un escaparate donde ofrecer un producto. Este producto debe, además, ser bueno y de calidad.

Foto cedida por @rosacomes (Plaça de la Font, Tarragona)
Las redes sociales pueden ser lo que uno quiera. Podemos darles el uso que más nos convenga, pero sobre todo, señores políticos, las redes sociales son un canal donde ustedes podrían y deberían ESCUCHAR. Las redes sociales son la voz de la sociedad, y esta vez han servido para movilizar a  millones de ciudadan@s  que no están nada de acuerdo con lo que ustedes nos ofrecen.  ¿Han escuchado? ¿Han reflexionado? Tienen todo el día de mañana para hacerlo, pero deberían haberlo hecho antes. Por eso les votaremos, o no.

diumenge, 15 de maig de 2011

Català i/o castellà?

[cat.]
Quin embolic!

Fa dies que em plantejo si escriure en català o en castellà, tant en aquest bloc com a Twitter. Jo ho faria en català, perquè és la meva llengua materna i amb la que m'expresso millor. M'han aconsellat que ho faci en castellà perquè així arriba a molta més gent. És veritat. I ho és, perquè si miro els seguidors que tinc a Twitter, la majoria són de parla castellana i molts de fora de Catalunya; per tant, si vull que em llegeixin ho hauria de fer en el seu idioma.

Us asseguro que si tingués la capacitat d'escriure tots els posts que vaig publicant a Caòtica Maria #Comunica en anglès, ho faria. Solucionaria així el problema però encara no m'hi veig amb cor.
He fet una prova amb el Twitter, i si faig tuits en castellà hi ha molta gent que fa RT o mencions, però si ho faig en català.... doncs pràcticament NINGÚ interactua. Estic parlant sobretot dels tuits que faig quan assisteixo a cursos relacionats amb el món 2.0 o quan estic a classe de Community Management a l'Instituto Inesdi
Quan fem tuits hem de dir en quin idioma està escrit l'enllaç (si és diferent). Per aquest motiu hi ha gent a Twitter que comença amb un [cat.]. Per això he decidit a partir d'ara traduir els posts al castellà i avisar amb un [cat/cast].

Avui he llegit un post que parlava dels beneficis de tenir dues comptes a Twitter i un d'ells és precisament  poder diferenciar els idiomes que utilitzem.  Jo no faig servir el català per a unes coses i el castellà per unes altres i per tant, de moment em sembla que no ho faré. Ara bé, a Twitter, i sobretot quan faci tuits des dels cursos, els faré en castellà. De moment em sembla la millor opció.

Com sempre, la blogosfera és una mica #caòtica. Us imagineu una mena d'esperanto 2.0?
Per somniar que no quedi...

[cast.]
¡Qué lío!
Hace varios días que me planteo si escribir en catalán o en castellano, tanto en este blog como en Twitter. Yo lo haría en catalán, porqué es mi lengua materna y con la que me expreso mejor. Me han aconsejado, sin embargo, que lo haga en castellano porqué así "llega" a mucha más gente. Es cierto. Y lo es si miro quién me sigue en Twitter, ya que la mayoría es castellanoparlante y muchos de fuera de Catalunya.
Os aseguro que si tuviera la capacidad de escribir los posts de manera fluida en ingés, aquí en a Caòtica Maria #Comunica ya no tendría este problema idiomático. Pero de momento todavía no me atrevo...

He hecho una prueba con Twitter y si hago tuits en castellano bastante gente hace RT y menciones, pero si lo hago en catalán... pues la mayoría NO interactúa. Estoy hablando de los tuits que hago en los cursos a los que asisto relacionados con las redes sociales y el 2.0, o cuando estoy en clase de  Community Management en el Instituto Inesdi
Se aconseja que al hacer tuits, debemos avisar del idioma en el que está escrito el enlace (si éste es distinto). Por este motivo hay gente que empieza el tuit con un [cat.]. Por eso he decidido a partir de ahora traducir los posts al castellano y avisar con un [cat/cast].

Hoy he leído un post que hablaba de los beneficios de tener dos cuentas en Twitter y uno es precisamente poder elegir el idioma a utilizar.  Yo no uso el catalán para unas cosas y el castellano para otras y por lo tanto, de momento, me parece que no voy a abrir una segunda cuenta. Ahora bien, en Twitter, y siempre y cuando esté en los cursos, lo haré en castellano para que todos lo entiendan. De momento me parece la mejor opción.

Como siempre, la blogosfera es un poco #caòtica. ¿Os imagináis un esperanto 2.0? 
Por soñar que no quede...

divendres, 13 de maig de 2011

Twitter i la cultura

Twitter i la cultura (Català)
Diuen que Twitter és un canal on els seus usuaris tenen un elevat nivell cultural, és a dir, la majoria tenen estudis superiors. Potser és perquè al principi aquesta xarxa no és fàcil, i costa una mica fer-se amb el llenguatge i l'idioma propi que s'hi utilitza per a comunicar i compartir coneixements. Potser també perquè el contingut que hi trobem, sovint, és molt especialitzat. Sí, a Twitter hi ha especialistes de tots els rams i normalment són això, professionals especialitzats en una matèria en concret. S'hi comparteix informació tècnica, es genera debat, es llancen notícies d'extrema actualitat, projectes, formació,.... en fi, milions de tuits que minut a minut envaeixen VIRALMENT el nostre timeline per a penetrar dins del nostre cervell de manera #caòtica.


També s'hi pot fer networking a Twitter, i s'hi comparteix de manera altruista ciència, coneixement i cultura. En aquest sentit, hi ha una eina molt interessant anomenada Locafollow que permet trobar tuiter@s amb les mateixes afinitats tant a nivell professional com per regió i territori. 


I és que cal tenir un art especial a l'hora de resumir en 140 caracters una idea entenedora i que tingui allò que en diem "ganxo". I per què? Doncs perquè suposo que els que hi escrivim volem que ens llegeixin com més usuaris millor. Com que, a més a més, acostumem a posar-hi un enllaç haurem de tenir en compte que això farà que aquests 140 caracters es redueixin. 

Hi ha eines molt útils com per exemple Bit.ly que escurcen els enllaços fins a reduir-los pràcticament a la mínima expressió. També existeixen "allargadors" per a poder escriure més de 140 caracters, com pot ser Twuitlonger, però es recomana no abusar-ne ja que els tuiter@s estem acostumats a llegir tuits curts i directes, i a fer clic a l'enllaç només si allò que veiem ens crida de primeres l'atenció.

Per altra banda, i per a facilitar que ens retuitegin (RT), haurem d'intentar deixar un espai per als usuaris que hi vulguin afegir quelcom que aporti valor al nostre pots, i per tant es recomana deixar lliures uns 30 caracters més o menys. Això doncs encara complica més la cosa. Com us deia, al principi no és fàcil.


És per aquest motiu que em sorpren que el món cultural encara no hi sigui plenament a les xarxes socials. Hi trobo a faltar Cultura. Qui millor que els artistes, els gestors culturals, els escriptors o els productors d'espectacles entre molts d'altres professionals, per donar a conèixer i difondre l'essència de la cultura i de la seva indústria? Val a dir que molts ja hi són i que ho fan molt bé, però encara en falten moltíssims. Cal que fem entre tots un pas endavant cap a la nova era de la digitalització, la informació il·limitada i el feedback cultural. I cal que també, sigui dit de pas, l'Administració hi posi de la seva part, modernitzant-se i reciclant-se cap a un futur digital. 


Twitter y la cultura (Castellano)

Dicen que Twitter es un canal en el que sus usuarios tienen un elevado nivel cultural, es decir, que la mayoría tiene estudios superiores. Puede ser porqué al principio esta red no es fácil, y cuesta un poco familiarizarse con su idioma. El contenido que encontramos en Twitter, además, suele ser especializado. Sí, en Twitter hay muchos especialistas de todos los sectores, y normalmente son eso, profesionales expertos en materias muy concretas que comparten información técnica, generan debate, opinión, lanzan noticias de extrema actualidad, comparten proyectos, ideas,... en fin, millones y millones de tuits lanzados minuto a minuto atacando nuestro timeline y nuestro cerebro VIRALMENTE. Lo sé, es una manera #caótica de aprender y de compartir, pero se aprende mucho en Twitter.

En este sentido también se puede hacer networking en Twitter, ya que se comparten de forma altruista ciencia, conocimiento y cultura. En este sentido, hay una herramienta muy interesante, Locafollow, que permite encontrar tuiter@s con las mismas afinidades tanto por sector profesional como por territorio.

Y es que hay que tener un don especial para resumir en 140 caracteres una idea entendedora clara y concisa, y que además tenga "gancho". ¿Por qué?  Supongo porque los que escribimos queremos que nos lean cuantos más usuarios mejor. Debemos tener presente que cuando escribimos solemos además añadir un enlace para completar la información, cosa que reduce bastante esos 140 caracteres iniciales. Hay herramientas muy útiles como por ejemplo Bit.ly que acortan los enlaces hasta reducirlos prácticamente a la mínima expresión. También existen "alargadores", para poder escribir más de 140 caracteres, como puede ser Twuitlonger, aunque es recomendable no abusar de ellos porque los tuiter@s estamos acostumbrados a leer en corto y rápido, y a hacer clic en el enlace que nos llama la atención de manera rápida y directa.

Por otro lado, para facilitar que nos retuiteen (RT), tendremos que intentar dejar un espacio para que los usuarios puedan aportar algo de valor a nuestros tuits y, por tanto, es bueno dejar al menos 30 caracteres libres aproximadamente. Esto complica aún más la cosa, ¿no os parece? Como os decía, al principio no es fácil.

Es por este motivo que me sorprende que el mundo cultural no esté de lleno metido en las redes sociales. Echo de menos a la Cultura. ¿Quién mejor que los artistas, los escritores, los gestores culturales o los productores de espectáculos entre muchos otros profesionales, para difundir la esencia de nuestra cultura y de su industria? Hay que decir que muchos ya están y lo hacen bien, pero todavía faltan muchos. Es necesario que entre todos hagamos un paso adelante hacia la nueva era de la digitalización, de la información ilimitada y del feedback cultural. Y dicho sea de paso, la Administración tiene que poner de su parte modernizándose y reciclándose hacia el futuro digital. Porqué esto es el futuro.

diumenge, 8 de maig de 2011

Per què caòtica?

Escric sobre el títol d'aquest bloc perquè molts de vosaltes m'heu preguntat per què "caòtica", i fins i tot un dels meus amics em va dir: "això de caòtica ho has de treure, és negatiu".

En primer lloc, el terme caos prové del grec Χαος i es refereix, segons la mitologia clàssica, a l'origen de l'univers. En segon lloc, m'agradaria que recordéssiu la pel·lícula Caótica Ana (2007) de Julio Medem, en la que es mostren moltes de les coses que sovint no interessen, i es deixen en un segon terme en totes les escales de prioritats: la cultura, la creació emergent, el mecenatge, l'energia de l'univers, la feminitat, l'espiritualitat, la relació de l'home amb la natura,... i a més a més, durant tot el film hi ha constants apunts a l'antiga Grècia, cosa que em sembla un exercici fantàstic de relacionar els clàssics amb el setè art. 

Aprofitant el cinema, uneixo aquí Caos, Cultura i Cronos, l'últim dels déus de l'Olimp, per a mostrar aquesta idea de vertígen còsmic en el qual vivim, per tal de donar identitat al bloc.

El Cel i la Terra es van separar quan va aparèixer Cronos. El Temps! I és que vivim en una àgora caòtica tecnològicament parlant, on la metainformació es multiplica viralment de manera inclontrolada. Doncs bé, sóc caòtica en el sentit clàssic del terme i és per això que ho comunico a tort i a dret en aquest bloc.