dimecres, 16 de febrer de 2011

Els premis Goya 2011

Encara amb estat de shock després de la gala d'ahir dels premis Goya, aprofito per escriure una mica al bloc, ja que fa dies que no ho faig.
Pels qui no ho vau veure, va ser una de les edicions més entretingudes que recordo per la quantitat d'anècdotes que s'hi van succeir. (I no entraré en detalls pel que fa al premi honorífic ni altres pífies que s'hi van poder veure i escoltar)

Crec que, en la meva humil opinió, val la pena mencionar-ne dos, sencillament perquè han fet història: el genial discurs d’un Alex de la Iglesia que exercia per darrer cop de president de l’Academia de Cinema  tal i com ja ho havia anunciat arrel de l'aprovació de la “llei Sinde” (cal recordar que no és pas una llei sinó una disposició transitòria al projecte de llei d'Economia Sostenble; és una modificació d'una sèrie de lleis i normes per a poder tancar aquelles webs que violin la Llei de la Propietat Intel·lectual), i les 9 nominacions a la pel·lícula catalana: Pa Negre. No l’he vist, i em sap greu parlar-ne sense haver-ho fet, però tenint en compte que per primer cop una pel·lícula en català té aquest ressó em venia de gust parlar-ne aquí.

Se n’han dit de molts colors, hi ha hagut tot tipus d’opinions, però em semblen patètics els comentaris arran la llengua dels més petits, aquestes joveníssimes estrelles que entre llàgrimes van pujar a l’escenari a recollir el premi més important de les seves vides i que nerviosos, emocionat i sobretot agraïts, van parlar al públic mig en català i mig en castellà, donant un to crec que divertit a la gala. Perquè alguns es molesten quan la gent parla amb la seva llengua materna? Perquè un andalús, amb accent andalús, fa gràcia, i un català amb accent català, és objecte de crítiques i mofes?
Durant el dia d’ahir s’ha dit d'ells que no sabien parlar castellà, que a l’Academia hi ha un lobby gai i catalanista, (recordem també que es va donar el premi a la milllor pel·lícula documental a la també producció catalana Bicicleta Cullera Poma). En fi, resulta que per a triomfar a la vida s’ha de ser gai i català….
Bé, ja ho diu en Richard Florida quan parla de les millors ciutats del món, en les quals segons ell, hi convergeixen cultura i arquitectura de vanguarda, un ambient urbà i cosmopolita en el qual la tolerància, tecnologia i, atenció: els gais (en tant que són creatius i oberts de ment) són la clau de l'avanç de la seva societat!!!
 Sembla ser que en al "nostre" país, malhauradament, encara n'hi ha alguns amb prejudicis, enveges i mala fe. I és que ja  ho deia Nietzsche que l'ART és l'única manera que tenim de poder soportar la realitat.

Visca la cultura!